{"id":6399,"date":"2015-05-10T19:50:17","date_gmt":"2015-05-10T17:50:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.microgamma.es\/blog\/?p=6399"},"modified":"2015-05-10T19:51:20","modified_gmt":"2015-05-10T17:51:20","slug":"north-west","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/2015\/05\/north-west\/","title":{"rendered":"North West"},"content":{"rendered":"

\"boceto<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019estiu de 2014, Alma i jo vam fer un breu viatje pel nord-est dels Estats Units fins arribar a la frontera amb Canad\u00e0. Van ser quinze dies que ens portaren per carreteres de pobles i ciutats com Vancouver, Seattle, Tacoma, Auburn, North Bend o Snoqualmine. Un paisatge ali\u00e9, un altre pa\u00eds. Costums i gents diferents a les meues que, malgrat aix\u00f2, em semblaven ja conegudes, quasi familiars.<\/p>\n

Aquell era el paisatge i el pa\u00eds que havien retratat Robert Frank, William Eggleston, Stephen Shore, fot\u00f2grafs als quals admire. Per\u00f2 tamb\u00e9 era el pa\u00eds de les gasolineres velles, dels dinners, dels motels, les botigues de discos, el pa\u00eds d\u2019Elvis, del gran Little Richard, dels Sonics i tants altres referents d\u2019una cultura que sent com pr\u00f2pia i que, alhora, \u00e9s gaireb\u00e9 universal. D\u2019aquest viatge guarde una sensaci\u00f3 que crec que ho resumeix tot: sentir-me part\u00edcip d\u2019una aventura que altres havien viscut abans, compartir amb ells les mateixes experi\u00e8ncies. Afegir a la realitat abans explorada per altres, el meu punt de vista.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"color_02-600\"<\/a><\/p>\n

A difer\u00e8ncia d\u2019altres treballs que he fet, aquesta s\u00e8rie mostra menys figures humanes. El motiu d\u2019aquesta omissi\u00f3 intencionada es troba no nom\u00e9s en les condicions del viatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la impresi\u00f3 que em va suscitar aquesta regi\u00f3. En aquest territori les dist\u00e0ncies i els espais s\u00f3n extraordin\u00e0riament oberts, enormes. \u00c9s justament aquesta amplitud all\u00f2 que va canviar la meua relaci\u00f3 amb les persones en aquest viatge. En contrast amb altres ciutats, en aquesta zona del continent americ\u00e0 l\u2019entorn condiciona la pres\u00e8ncia humana amb una for\u00e7a extraordin\u00e0ria. Les l\u00ednies verticals, l\u2019aglomeraci\u00f3 que caracteritza els grans centres demogr\u00e0fics del m\u00f3n, ac\u00ed d\u00f3na pas a una horitzontalitat que sembla no tenir l\u00edmit i on hom troba molt dif\u00edcil distigir quan comen\u00e7a o acaba una ciutat. \u00c9s aquesta particularitat del terreny, l\u2019urbanisme i l\u2019arquitectura, el que fa de la pres\u00e8ncia humana un esdeveniment \u00fanic, fins al punt que abordar-la f\u00f3ra, per a mi, com si assaltara la seua intimitat violentament. I vaig decidir respectar-la.<\/p>\n

Espais, l\u00ednies, arquitectura, sensacions, records i refer\u00e8ncies culturals es barregen en aquesta selecci\u00f3 d\u2019imatges, apunts en un mapa de carreteres, entrades en un bloc de notes. En definitiva, l\u2019empremta dels nostres passos en un viatge fascinant per un territori que ens va captivar.<\/p>\n

Per a mi, entrar dins d\u2019una exposici\u00f3 \u00e9s com entrar dins de la casa d\u2019alg\u00fa, un lloc on cada objecte forma part del car\u00e0cter i la mirada de l\u2019amfitri\u00f3. Ara s\u00f3c jo qui exposa i s\u2019hi exhibeix, tinc la sensaci\u00f3 que aquestes fotografies s\u00f3n, tamb\u00e9, com els mobles que decoren cada habitaci\u00f3 de la meua casa.<\/p>\n

Esteu convidats.<\/p>\n

Oscar Garrido Serra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  L\u2019estiu de 2014, Alma i jo vam fer un breu viatje pel nord-est dels Estats Units fins arribar a la frontera amb Canad\u00e0. Van ser quinze dies que ens portaren per carreteres de pobles i ciutats com Vancouver, Seattle, Tacoma, Auburn, North Bend o Snoqualmine. Un paisatge ali\u00e9, un altre pa\u00eds. Costums i gents […]<\/p>\n","protected":false},"author":32,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"site-container-style":"default","site-container-layout":"default","site-sidebar-layout":"default","disable-article-header":"default","disable-site-header":"default","disable-site-footer":"default","disable-content-area-spacing":"default","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6399","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6399","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6399"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6399\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6399"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6399"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.microgamma.es\/blog\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6399"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}